Història

Les primeres clavegueres conegudes són de l’antiga Babilònia, els quals tenien galeries d’evacuació que des dels palaus reials. Si bé també se n’han trobat a Egipte, Pèrsia i Grècia les més importants són les Romanes, amb una veritable xarxa de galeries subterrànies que encara avui en dia es troben en la majoria de ciutats fundades per ells.Per desgràcia amb la desaparició de l’imperi romà les clavegueres varen ser oblidades, comencant a aparèixer tota una sèrie d’epidèmies en plena edad Mitjana.A partir del segle XVII es comença a veure que determinats llocs poden influir en la salut dels habitants i ser punts d’epidèmies. Arrela la creença de la transmissió de malalties per mitjà de les aigües subterrànies i comencen a pendre’s mesures higièniques. No es fins a finals del segle XIX que comencen a descobrir-se els agents bacteriològics que provoquen la majoria de malalties, i quan es comencen a fer projectes sobre xarxes de clavagerams. A més a més l’important creixement urbanístic augmenta els problemes de drenatge i les demandes de millora del medi ambient.