Justificació

El Projecte consta de 5 punts on contesto les 5 qüestions demanades a la pràctica, a continuació desenvolupo les tres passes del Pla que, segons el departament, cal fer i al final faig una relació de recursos per a treballar a l’aula d’acolllida i les ordinàries.

L’alumna es diu Rashida i té 10 anys, acaba d’arribar del Marroc amb la seva mare, ens trobem al mes de novembre i s’incorpora a 5è de Primària; el seu pare i el seu germà ja porten vivint a Catalunya 2 anys i coneixen una el castellà de forma precària però suficient .La mare i la nena no coneixen cap de les llengües oficials de Catalunya. L’educació de la Rashida és rígida i es basa en unes relacions de domini d’un gènere respecte l’altre. La seva escolarització prèvia al seu país ha estat irregular però coneix a nivell oral i escrit l’àrab.

La família de la Rashida vivia al nord est del país, en un poble a prop de taourirt, son àrabs i al seu país eren pagesos:

"ARABES MARROQUIES

Al igual que sucede en otros paises magrebíes están influenciados por la cultura bereber existente antes de la llegada de los primeros grupos beduinos aunque manteniéndose de forma separada ambas culturas, salvo en lo religioso en que los bereberes hace siglo que adoptaron la religión musulmana de los árabes.

Avui viuen a Santa Coloma de Gramenet i s’han matriculat al nostre centre:

Escola L’Esperança de Barcelona, mole a prop del seu actual domicili.

L’escola es troba al Barri de Baró de Viver i és un barri marginal amb una forta problemàtica socio-econòmica de la que l’escola és un mirall; es produeixen molts conflictes de convivència i grans dificultats en el compliment de les normes. Els alumnes mostren mancances en el terreny afectiu i acostumen a passar la major part del temps lliure sols al carrer.

És una escola parroquial d’una línia amb dificultats per a arribar a la ratio demanada per a la concertació, malgrat la té per les característiques del barri. No hi ha gaires alumnes immigrants, només tenim tres germans xinesos que van venir després d’estar un curs a una escola pública, per tant ja entenien el Castellà i un xic el Català i la Rashida serà la primera alumna àrab que tindrem. Els mestres no tenim gaire experiència en l’acollida ni el treball amb nouvinguts.

Donada la nostra manca d’experiència, el primer serà llegir les experiències i propostes d’escoles que en tinguin i les indicacions del Departament sobre el tema de l’acolllida i el tractament de la llengua, caldrà repensar el treball de la resta d’àrees.

El Ceip Pere Vila ens proporciona possibles objectius, continguts, materials, horaris, etc., d’una aula d’incorporació tardana i ens mostra projectes molt interessant en els que indica els materials, però no sé que indica el codi i alguns són difícils de determinar, com a mínim per a mi.

De l’estudi del Pla d’acollida, de llengua i de cohesió social del Departament :

2• L’elaboració del pla d'acollida i d'integració. L’establiment, dins del pla d’acollida, d’un protocol d’actuació amb l’alumnat nouvingut.

3• Una nova organització dels recursos que tingui en compte:

Una vegada concretats els objectius, continguts, metodologies de les actuacions en cada un dels àmbits que formen part d’aquest pla o projecte, s’hauran de determinar els mètodes i estratègies o recursos per a valuar-lo. Haurem d’avaluar tots els àmbits d’actuació: adequació del Pcc, Pec, etc., Pla d’acolida, organització dels recursos, metodologia, la nostra actuació, l’assoliment per part del nen i la resta d’alumnes dels objectius programats, etc.

L’últim pas a fer serà, com demana el departament, la divulgació de

l’experiència i faríem una pàgina web

Seguir les indicacions que van a l’arxiu adjunt i mirar els següents recursos del CRP Sant Cugat:

Haurem de tenir en compte els àmbits d’Intervenció que ens marca el Pla del departament:

Veure annexos 1,2 i 4.

El Pla o projecte haurà de preveure aquestes línies de treball i, com a exemple, haurem de programar activitats, racons , tallers,... de sensibilització i coeducació i fomentar la interculturalitat. Veure Annex 3 de l’arxiu adjunt.

Caldrà fer uns Plans d’entorns. Veure annex 6 de l’arxiu adjunt.

Haurem de:

El/la tutor o tutora d’acollida haurà de:

• Coordinar-se amb el servei d’interpretació/orientació i mediar entre el centre i la família.

• Gestionar l’aula d’acollida, etc.

Els diferents implicats en el procés hauran d’utilitzar els recursos esmentats en la taula del CRP de sant cugat.

Caldrà fer la concreció dels recursos humans, de les hores de suport i s’haurà de tenir molt en compte les necessitats de tot l’alumnat i quant als recursos materials haurem d’estudiar tots els materials que aquí relaciono i determinar la programació de l’aula d’acollida i de l’ordinària.

De fet , com demana el departament, caldrà fer una revisió de les programacions i de tots els projectes del centre. Ens ajudarà visitar les webs dels centres :

He mirat i tinc al meu ordinador els recursos que es poden veure o baixar per internet, la resta s’hauran de demanar i estudiar per a adaptar-los a la nostra realitat.

Al final del projecte hi ha una relació de recursos.

Caldrà estar ben vigilant per les caracterítiques familiars enunciades i el risc que la nena no participi pel rol que se li assigna al sexe femení en un ambient sexista.

També es pot fomentar que els pares realitzain un curs de cátala o castellà :

Veure annex 7 de l’arxiu adjunt.

Podem usar les següents activitats Clic:

Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental IV - Sant Cugat del Vallès

En la web del curs trobem més materials:

Més material pera treballar la llengua de la web:

Material per a treballar Coneixement del medi:

Materials per a la resta d’àrees:

Altres materials:

Compensatòria.

Escrit; llibre SI:371.98:372(075) INT

Escrit; maleta pedagògica Si: 308(61) LOP

ètniques del Magrib.

pobles del Magrib, per tal que la societat de les Illes Balears pugui entendre millor una cultura i

unes problemàtiques socioeconòmiques que els són properes. El plantejament dels materials

didàctics parteix del reconeixement de la diferència i la diversitat com a elements enriquidors, i fa

general del Magrib, i aprofundeix després en la societat pluricultural magribina i en la realitat social,

de la quotidianitat, centrant-se en aspectes de la vida familiar i domèstica, religiosa, i els espais

educadors, descriu diverses activitats per realitzar de forma complementària.

Escrit; llibre Si: I(8-9):91(=927) OLL

Martínez, Clara; <fotografia>

de llibres escolars àrabs i un vocabulari amb la traducció dels vocables àrabs utilitzats.

de la vida quotidiana al seu país: el Marroc. Descriu l'escola, el mercat, la vida familiar, l'impacte

del turisme, etc. Tot plegat serveix perquè l'alumne s'apropi a una cultura diferent.

Coneixement de la realitat i frases curtes:

Gran àlbum de fotos sobre la vida a Àfrica. Els jocs, la música, la indumentària, el paisatge, les tasques, el menjar... Un viatge bell a un continent bell, ple de colors, a través de les fotos de Ifeoma Onyefulu

Una mirada que propicia la reflexió sobre les formes de menjar i de viure en el món. Els cinc nens d'aquest llibre viuen en cinc països diferents i cadascun d'ells té els seus propis gustos i preferències gastronòmics

i podran fer servir les següents maletes: