TALLER DE SENSIBILITAZIÓ D’ ALUMNES DE PARLA NO ROMÀNICA.

En un primer lloc i abans de començar els continguts didàctics del taller feria una activitat que promogués la comunicació, la confiança entre els membres del grup. Crec que és indispensable perquè es pugui donar una bona dinàmica de grup. Sense aquest preliminar no es pot garantir que els continguts didàctics previstos arribin a consolidar-se. Més si tenim en compte que volem ensenyar la llengua, la interacció i la interrelació. Començaria fent jocs de coneixement per aconseguir una bona dinàmica socioafectiva: La alternativa del Juego I, II, Paco Gascón. Al acabar el taller, recorreria altra vegada a aquest llibre per realitzar un joc de cloenda del taller on s’ hi barregessin els continguts apresos i les relacions interpersonals, que poden continuar fins i tot després del taller.

Després mostraria imatges de situacions quotidianes on el llenguatge fos indispensable. Per exemple la d’ una persona amb una ferida que necessita demanar ajuda perquè el curin; el d’ un nen perdut en una ciutat amb necessitat de preguntar a algú si el pot ajudar; el d’ una persona que va a comprar i el volen estafar tornant-li malament el canvi.

En cada sessió treballaria una imatge per separat i específicament i donaria el lèxic necessari per poder desenvolupar-se amb èxit en qualsevol d’ aquestes situacions.

Per fer-ho utilitzaria el següent material:

• El nostre món, acefir, diputació de Girona
• Modelo de programación de cursos de lengua oral para inmigradas no alfabetizadas, Lourdes Miquel, Gramc
• Fem servir l’ euro, Generalitat de Catalunya. Benestar Social. Direcció General de Formació d’ Adults.
• Photos Langage, Editorial Nathan.
• Maletes pedagògiques de secundària.

Encara que alguns d’ aquests materials tinguin la ressenya en una altra llengua diferent del català, es poden utilitzar perfectament ja que són molt visuals i es basen en fotografies.

Al Nord-est de l’ Índia, a la regió del Punjab hi domina la religió dels Sikhs. Té elements de fusió del monoteisme ètic de l’ Hinduisme i de l’ Islam. Els membres d’ aquesta religió són seguidors del fundador Guru Nanak. Refusa el asceticisme, el sacerdoci, el sistemes de castes i els pelegrinatges, encara que conserva les doctrines hindús de la transmigració i del Karma. La última autoritat espiritual és Adi Granth. El temple d’or a Amritsar és el centre religiós.

Els seguidors masculins sikhs més debots estan manats a obeir alguns preceptes com ara no tallar-se el cabell, que duen recollit en una trena en forma de monyo i cobert per un mocador; portar una mena de cinturó que aguanta un ganivet; no poden menjar carn, ni peix, ni ous, i porten una mena de pantalons curts determinats.

Els nois que arriben del Punjab solen portar el monyo típic del sikhisme. Ells n’ estan orgullosos però, a nosaltres, la societat d’ acollida ens sorprèn i no sabem ben bé què és ni perquè ho porten. Ells n’ estan orgullosos, i seria molt bo que tots sabéssim que es tracta d’ un símbol d’ espiritualitat, motiu molt més noble que el de la pura estètica consumista, i aprenguéssim junts a respectar-los. Per fer-ho, el primer pas és vèncer el desconeixement.