Un cop dutes a terme totes les pràctiques i haver mirat moltes adreces a Internet puc afirmar una sèrie de coses que em serviran molt per a la meva feina i també per elaborar aquest projecte final.
Dur a terme una bona acollida és molt important per l'èxit posterior de l'adaptació de l'alumne nouvingut a l'escola, a la ciutat i a la nova cultura, i només es pot fer de manera positiva a través de l'establiment de relaciona gratificants amb els companys i amb els professors. Cal elaborar una programació individualitzada i personalitzada per a cada alumne nouvingut, ja que mai hi ha dues persones iguals.
Tots els centres han de tenir un Pla d'Acollida derivat del que envia el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest document l'han de conèixer tots els docents del centre, i no només els responsables de dur a terme aquesta acollida. Aquest Pla hauria d'estar traduït a totes les llengües per tal que les famílies i el propi alumne comprenguin les indicacions i les explicacions.
També és molt important que durant les primeres entrevistes amb els pares de l'alumne nouvingut la comunicació sigui entenedora i clara, per això, si és necessari cal comptar amb la presència gratuïta d'un traductor. D'aquesta manera el centre podrà tenir un mínim coneixement de la història de la família, aspecte molt important per entendre certs comportaments d'aquests.
També és interessant que tant els docents com els alumnes del centre estiguin sensibilitzats sobre el tema de l'acollida a persones d'altres països. És important que des de tots els centres es treballi la sensibilització d'aquest tema. A Internet hi ha moltes pàgines sobre el tema. A més a més, aquest tema es pot enfocar i treballar des de totes les matèries, és un tema interdisciplinar que tots els docents haurien d'incloure a la seva programació
CAS ESCOLLIT
El cas que he escollit per dur a terme el projecte ha estat el primer que es proposa:
"Finals de novembre, s'inscriuen al centre dos germanes procedents de la Xina (14 i 16 anys ) porten un bon expedient escolar. La nena gran sembla trista, es veu que s'enyora del seu país, dels avis i de les amigues. No li interessa res del que li proposem."
He triat aquest exemple ja que m'ha fet pensar amb un cas semblant que em vaig trobar a l'institut. Per tal que el cas fos més personalitzat i no tan hipotètic, a l'alumna l'hi he posat Jia.
La Jia té 16 anys fa dos mesos que ha arribat a Catalunya. El primer més no va estar escolaritzada, per tant, va entrat en contacte amb el català fa 1 mes, quan va començar a l'Institut.
La Jia a la Xina estava escolaritzada, és alfabeta en el seu idioma. A part de parlar Mandarí domina perfectament l'Anglès, per tant, coneix l'alfabet occidental i la seva fonètica. És una noia molt llesta i intel·ligent, pels informes de la Xina es veu que era una alumna molt bona. A l'Institut, a part de la seva germana, hi ha 4 nois i noies xinesos. 2 nois porten a Catalunya 2 anys, per tant dominen el català i els altres dos van arribar a començaments de curs. La Jia va a la classe d'una noia i un noi xinès. Al començament no anava mai amb ells tot i l'atenció que ells li posaven. Se la veia trista, sola, amoïnada, desorientada. Tampoc volia que ells li traduïssin les coses. Sempre utilitza el diccionari Català-Xinès. Quan a l'institut entrA un alumne nou, es busca un alumne-tutor per tal que el guiï i l'ubiqui en el centre. S'intenta que aquesta persona sigui amable, carinyosa, pacient i, sobretot, que tingui ganes de fer aquesta tasca. També es procura que aquesta relació no es dugui només dins l'institut, sinó que també s'intenta que a fora l'escola hi hagi relació. La Jia té dos alumnes-tutors. Una noia xinesa i una companya de la classe molt trempada i amiga de la noia xinesa. La relació amb la noia catalana és molt bona, s'han entès molt bé, però a la noia xinesa la rebutja una mica.
El comportament de la seva germana és totalment diferent que el seu. És una noia alegre, oberta, amb molts amics d'aquí, ja que en el seu curs no hi ha cap altre persona d'aquest país. La Jia ho veu i encara es posa més nerviosa. A més a més, la germana ja comença a dir paraules i frases en català. Es fa entendre i es comunica.
A la Xina, la família de la Jia tenien un nivell socio-econòmic estàndard. El pare era directiu d'una empresa d'ordinadors i la mare era mestra d'una escola anglesa. El pare va venir a Catalunya fa dos anys, desprès que la seva empresa tanqués. Quan va tenir la feina i el permís de residència va demanar el reagrupamet familiar. El pare parla en castellà i entén la majoria de les coses. A la ciutat on estan hi ha força població xinesa, però la família de la Jia mai s'hi ha volgut relacionar.
Els pares de la Jia mai no han anat a l'Institut a parlar amb els professors del centre, per la qual cosa, el Pla d'Acollida amb la família no s'ha dut mai a terme. Els tutors han intentat diverses vegades concretar un dia i una hora per parlar amb ells però mai els pares hi ha anat.
L'Institut que va la Jia és un institut relativament petit, hi ha 250 alumnes. És un centre on porten molts anys atenent alumnes nouvinguts. A part d'haver-hi alumnes xinesos, també hi ha alumnes indis, gambians, marroquins i russos.
El departament de diversitat del centre és el responsable de dur a terme l'acolliment dels alumnes nouvinguts i de les seves famílies. Dins del departament hi ha un tutor d'aquests alumnes. Aquesta persona és l'encarregada de dur a terme la benvinguda a l'alumne i els pares, d'explicar-los el funcionament del centre, d'ensenyar-los l'institut, la classe de l'alumne, de presentar-los el tutor o tutora. En el cas que la família de l'alumne no entenguin el català ni el castellà s'intenta buscar un alumne de la seva mateixa nacionalitat que domini el català i que els faci d'intèrpret o es demana un traductor. El tutor del departament de diversitat és l'encarregat de dur a terme l'avaluació inicial de l'alumne. Aquesta prova es realitza en la llengua materna.
Aquest any la persona responsable de dur a terme aquesta acollida està de baixa, i la persona substituta no fa aquesta tasca. Cap altre persona del departament s'ha encarregat de realitzar aquesta feina tan important. La conseqüència d'això és que cap dels alumnes nouvinguts no han rebut aquest primer contacte tan important. El que si se'ls passa és la prova per conèixer el nivell de la l'alumne. En el cas de la Jia els resultats de les proves han sortit molt bé.
La Jia assisteix en una aula d'acollida durant 8 hores setmanals. A més a més, també rep classes de català amb una professora del centre 3 hores setmanals. La resta de les hores va a l'aula ordinària. Quan es va elaborar l'horari de la Jia no es va tenir en compte quines hores es destinaven a sortir de la classe per anar a fer català, la qual cosa ha provocat que moltes hores coincideixin amb matèries que la noia podria seguir perfectament, per tant l'ajudarien a pujar la seva autoestima i a sentir-se més bé. Les matèries curriculars que la Jia, i la majoria dels alumnes nouvinguts que han estat escolaritzats, podria seguir perfectament serien anglès, educació física, matemàtiques, tecnologia i tutoria. A la resta de hores la Jia assisteix a l'aula ordinària i té un material adaptat. Ella es queixa que no pot seguir les classes i que els professors de les diferents matèries no estan per ella. Aquest fet provoca que a la tarda, que és quan no rep classes de català, no assisteixi a l'institut.
Jo crec que el comportament de la Jia es causat per la falta d'atenció que el centre ha mostrat envers a ella. Com és sabut, una correcta acollida facilita molt la integració i adaptació de l'alumna, i com que ella no l'ha tingut, els problemes poden derivar d'aquí. La Jia no s'ha sentit ben tractada ni acollida per el centre, per això s'enyora del seu país. Crec que s'hauria de començar des del principi, és a dir, fer com si la noia iniciés el curs i es passessin tots els passos i protocols que es marquen per tal de dur a terme una correcta acollida. A més a més, els pares tampoc han facilitat gens la feina, per tant, s'hauria de citar els pares per tal que vinguessin a parlar amb el centre. En el cas que els pares no vinguessin, els podria trucar a serveis socials per tal que intervinguessin en el cas.
Quant a la responsabilitat de l'educació de la noia, penso que la feina recau sobre tots els professors que tenen a la Jia a la classe. Penso que tots els professors tenen l'obligació d'adaptar les matèries per a tots els alumnes que tenen a la classe. Crec sincerament que una bona relació ajuda a tota persona a sentir-se més motivada i necessitada d'aprendre la llengua per tal de comunicar-se. En canvi, si l'alumne veu que els professors no l'ajuden, els tenen en un racó anant escrivint paraules que no entenen, les seves necessitats per tal d'aprendre la llengua de comunicació es redueixen molt.
Ara he elaborat algunes idees per dur a terme amb la Jia i amb tots els alumnes nouvinguts a les diferents matèries curriculars i no només a l'hora de llengua i a l'hora de tutoria. L'educació d'un alumne recau sobre tots els professors, sense exclusió de ap.
Durant algunes hores de tutoria la Jia amb un company diferent de la classe cada dia, podrien anar a l'aula d'informàtica i treballar amb el programa www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm Aquest programa permet treballar diversos aspectes de la llengua: vocabulari, construcció correcta de frases, formulació de preguntes bàsiques (com et dius, quants anys tens, tens germans, quin dia som avui...), què és això, etc. He pensat que el fet que cada dia anés amb una persona diferents ajudaria a la noia i a els seus companys a relacionar-se més, a conèixer-se i a establir uns vincles que molt difícilment es durien a terme dins l'aula ordinària.
El tutor de l'aula els primers dies de tutoria podria utilitzaria diversos recursos de la pàgina www.entrecultures.org/04_calidos/04xerranca-htm. En aquesta pàgina hi ha un recull de diversos joc per ajudar a aprendre el català. Molts d'ells necessiten un mínim domini de la llengua per jugar-hi, en canvi, ajuda molt a establir relacions i coneixences amb els companys de la classe. També es podria mirar la pàgina del SEDEC que proporciona jocs per els alumnes nouvinguts.
A l'hora de Socials es podria treballar temes relacionats amb l'estudi a fons d'un país. Crec que aprofitar la presència d'una persona autòctona motiva molt més a tots els alumnes a conèixer més sobre el país. A més a més, el fet de que aquesta persona pugi explicar la vida, la cultura de primera mà és molt més motivador i engrescador.
Durant les hores de català o castellà es podria fer llegir llibres relacionats amb la cultura i la vida de diversos nens d'arreu del món. Un cop llegits, a classe es podrien comentar i que els alumnes nouvinguts, sempre que fos possible, expliquessin la seva història personal.
També es podria elaborar un àlbum personal. Hi ha una editorial que ha elaborat un llibre que es diu "El meu àlbum" que penso que és una bona guia a seguir i que et permet treballar temes molt interessants i enriquidors per a tothom.
També el treballen temes de interculturalitat a totes les matèries. A Internet hi ha informació molt interessant.
També es podria utilitzaríem el programa on hi ha un diccionari català- xinès. És un material amb imatges reals i que faciliten l'aprenentatge de la llengua no només a l'escola sinó també a casa. www.edu365.com/agora/catala_xines/index/htm . A part d'haver-hi aquest diccionari també n'hi ha el català- àrab i català- urdu.