La religió Sikh

La recerca que he dut a terme ha estat sobre l'Índia. He triat aquest país per dues raons. La primera ha estat perquè tinc una gran quantitat de nens indis, tant a la feina com en el casal, i penso que és molt important que els educadors coneguem la seva cultura per poder entendre i comprendre moltes coses. I per l'altre part, he escollit aquest cultura perquè l'any passat vaig tenir la sort de poder visitar l'Índia i penso que encara puc aprendre i entendre moltes més coses que vaig poder veure amb els meus propis ulls.

La informació que he buscar ha estat en un primer moment sobre la Índia en general i desprès sobre la religió Sikh ja que la gran majoria d'Indis d'Olot són d'aquesta religió
L'Índia té 853 milions d'habitants, és el segon país del món més poblat desprès de la Xina, per això podem parlar d'un sub-continent. És un país amb una gran quantitat de cultures, llengües (existeixen 1652 llengües i dialectes, però només hi ha 15 llengües que són oficials), religions (l'Hinduisme, el Budisme, el Jainisme, els Sikh, els Parsi, l'Islam) i castes.

Un dels aspectes més influents i impactants de l'Índia és el sistema de castes. N'hi ha 4 més una. La dels brahmans (sacerdots i mestres), Kshtriyas (amos militars i guerres), vaishayas (mercaders), sudras (camperols, artesans i treballadors domèstics). El llarg del temps, aquestes quatre castes s'han anat dividir en milers de subcastes. La darrera casta que no es considera casta és la dels intocables. La gent que forma part d'aquesta casta se'ls considera paràsits de la societat.
El sistema va néixer com una forma d' apartheid social. Una altra versió explica que les castes sorgeixen de la boca (brahmanes), del braç (kshtriyas), de la coixa (vaishayas) i dels peus (sudras)
El que defineix una casta o altre és la feina que ocupa la persona. Les feines dels intocables són les més inhumanes i dures (escombrar cases i carrers, netejar clavegueres i enterrar els cadàvers).
Els conceptes de puresa i contaminació estan molt lligats a la noció de castes. La vida de les castes són molt altes, sobretot la dels brahmans, els quals tenen moltes prohibicions, les més importants són: no menjar vaca, no tenir cap contacte amb castes inferiors inclòs l'oferiment d'aigua, menjar o objectes personals. Incomplir alguna norma exigeix un rigorós ritual, com per exemple, banyares a aigües sagrades, passar més temps del necessari el temple pregant.
Teòricament, desprès de la independència, la nova constitució va abolir els intocables. Tot i això, avui dia, les castes continuen determinant el tipus de feina la qual un home pot fer, la dona amb la que et pots casar, la gent amb la que et pots relacionar o evitar.

Pel que fa a la religió sikh, cal tenir clar que és la cinquena més gran en quan a nombre de seguidors, desprès del Cristianisme, l'Islam, el Budisme i l'Hinduisme. La majoria dels seguidors d'aquesta religió es troben en l'Índia, concretament a l'estat del Punjab, el nord-est del país. El total de seguidors del país són 14 milions, el qual només representa un 2 % de la població total de l'Índia.
Aquesta religió és relativament nova, va néixer el segle XVI desprès de l'enfrontament entre l'Islam i l'Hinduisme a la regió del Punjab. És monoteista, però creu en la reencarnació i en la transmigració de les ànimes. El seu fundador va ser el Gurú Nanak Dev Ji, el quan va crear una fe alternativa de l'Hinduisme i l'Islam, les dues religions que fins aquell moment dominava a l'Índia del segle XVI. L'últim Gurú va ser Gurú Gobind Singh. Aquest, abans de morir va dir que els sikhs no necessitaven cap més Gurú viu i el seu successor va ser el Gurú Granth Sahib. En ell s'hi troba tota la guia espiritual per a la vida diària.
Aquesta creença va començar com un moviment pacifista, contrari el sistema de castes, i van aprofitar el millors de les altres dues religions.
L'Adi Granth, és la bíblia sikh. Els sikh tenen un únic Déu, els seus temples són els gurdwaras i deu gurus. El lloc sant més venerat pels sikhs és el Temple Daurat d'Amritasr, situat el nord de l'estat del Punjab. El centre de veneració l'ocupa el Granth Sahib (llibre sagrat).

Els seguidors d'aquesta religió se'ls anomenen Sikh, que significa aprenents.
Posen molt d'èmfasis a la unitat, a la veritat i a la creença d'un sol Deu. La unió amb aquest Deu és a través de la meditació.
Un veritable sikh mai es talla els cabells, els homes els porten recollit dins el seu turbant. Resen com a mínim dos cops el dia.
Els sikh no fumen ni beuen i renuncien a tot luxe, consideren iguals a tots els homes.
La paraula Singh significa lleó.
Per tal de d'establir un bon vincle entre els alumnes procedents de l'Índia i els alumnes catalans que estan en la mateix classe, he pensat que una bona manera de conèixer els dos països, la seva cultura, les seves tradicions i procurant que no fos pesat, seria organitzar-ho a través de diverses sessions a Internet i desprès comentar la informació trobada a classe.

1a sessió. Buscar a la pàgina www.rodamons.net/cat_india.htm. En aquesta s'hi pot trobar molta informació sobre l'Índia: mapes, el número d'habitants de l'Índia, la superfície,...... Un cop recollida tota la informació, a classe es compararia les semblances i les diferència entre Índia i Catalunya.
www.guiadelmundo.com/paises/india/poblacio.htm Aquesta pàgina és molt més esquemàtica que l'anterior. Et dona informació sobre la població, la piràmide d'edat, percentatge d'homes i de dones, l'esperança de vida, les diversitats ètniques, les diverses religions del país, tots els idiomes que es parlen i l'alfabetització. Crec que és una pàgina que té moltes dades interessants i que els alumnes poden tenir una idea clara sobre informació general de l'Índia. També es podria fer una comparació entre aquest país i Catalunya

2a sessió. Buscar els menjar típics de cada país. Un cop trobades les diferents receptes intentaríem elaborar-les. Per tal de dur-les a terme convidaria a alguna mare per tal que ens ajudes a elaborar-la. Les pàgines on poden trobar les receptes són www.cocinadelmundo.com, www.nutricionyrecetas.com

3a sessió. Els faria buscar un conte on un nen com ells explica com es viu a l'Índia. Un cop llegit el llibre el comentaríem a la classe i intentaríem buscar el que ells fan d'igual i de diferent i per què creuen que passa això.
La pàgina és www.xtec.es/crp-montcada/nouvinguts2.htm